Emmanuele Rincón de Astorga

Emmanuele Rincón de Astorga va ser baró, oficial d’armada i va participar a la guerra siciliana. Si bé començà formant-se musicalment a la seva infantessa, continuà de forma autodidacta i mai va treballar professionalment. Fou popular al seu temps per les seves cantates de cambra i la música escènica. Formà part del cercle del duc de Uzeda, ambaixador papal d’Espanya a Roma a on es var relacionar amb el poeta Sebastiano Biancardi qui li va escriure els textos per algunes de les seves cantates. Les òperes més populars son La moglie nemica, L’amor tirannico i Dafne.
Amb l’edat de 40 anys va viatjar per Europa escampant la seva producció. Els manuscrits de les seves cantates trobades a Lisboa van ser datades entre 1721 i 1722. Aci e Galatea es va interpretar a Barcelona a l’any 1721. Il Sacrificio di Diana y dos villancicos es van cantar a la catedral de Lisboa al 1723. Al 1726 Astorga publicà un volum de 12 cantadas humanas a solo amb textos italians i castellans. Aquest imprès es l’únic que es va realitzar quan Astorga encara hi era viu. El Stabat Mater s’ha imprès diverses vegades durant el sègle XIX i s’ha tocat habitualment durant el sègle XX. No es coneix amb exactitud la data ni el lloc de la seva mort. La gran quantitat de rondalles al voltant de la seva vida van donar lloc a l’aparició d’una novella i una biografia.