Francisco Correa de Arauxo

Francisco Correa de Araujo va ser un dels compositors y organistes andalusos més importants de l’època de transició entre el Renaixement i el Barroc. Fill d’un artesà va aconseguir el seu primer lloc d’organista a la església del Salvador de Sevilla a partir de 1599. Al 1608 fou ordenat sacerdot. Llargues i difícils disputes per part del capítol de l’església d’allí van motivar a Correa a sol·licitar un altre lloc d’organista a diferents catedrals espanyoles. No obstant, el seu desig no es va veure complert fins al 1636, any en que fou nomenat organista de la catedral de Jaén. Al 1640, va aconseguir millorar la seva posició amb la plaça d’organista a la catedral de Segovia, on morí al 1654. La importància musical i històrica de Correa es basa en el seu tractat Facultad Orgánica, la qual va ser editada al 1626 a Alcalá de Henares. La Facultad conté 69 tientos (molts d’ells per a registro mig), tabulatures i arranjaments de cants litúrgics, però a més una suma d’indicacions per a la tècnica i la interpretació de l’orgue que són un manifest de la pràctica de la música del seu temps. A part de la Facultad Orgánica no ens ha arribat cap altra composició de Correa. En la seva música s’uneixen el contrapunt i l’harmonia de la polifonia renaixentista amb un ritme viu i amb melismes virtuosos, la qual cosa és pròpia de la música espanyola del seu temps.