Pere Rabassa

Pere Rabassa és un dels compositors més destacats del Barroc espanyol. Nen de cor a la catedral de Barcelona, es forma amb una de les figures més emblemàtiques del segle XVIII, el teòric i compositor Francesc Valls. Fou nomenat mestre de capella a la catedral de Vic el 1713, i passa a exercir a la catedral de València el 1714. El 1724 es trasllada a la catedral de Sevilla, on roman fins la seva mort el 1767.
Rabassa desenvolupà una gran capacitat compositiva: a més de les obres vocals (unes 300 catalogades) destaca el seu tractat Guía para los principiantes (ca. 1725-30), que representa una de les fonts més importants per a conèixer les regles compositives de la música del seu temps. A més, la seva obra va gaudir d’una àmplia difusió, com demostren les còpies localitzades a diferents llocs de la Península Ibèrica i d’Hispanoamèrica.
Un dels trets més citats de l’estil d’aquest compositor és l’obertura cap als models italians, en especial els derivats del llenguatge operístic: el recitatiu i l’aria da capo. A més, la seva obra mostra una interessant connexió amb els recursos compositius de la tradició hispànica, conjugats amb un estil modern en major o menor proporció segons el tipus de repertori.