Federico Chueca

Compositor de gran relleu al s.XIX i figura clau de l’anomenat “genero chico”. Començà els seus estudis al Conservatori de Madrid i a Segovia destacant amb el piano. També començà a cursar estudis de medicina, combinant-ho amb la feina de pianista a cafès i com a director de l’orquestra del Teatro Variedades. Cap al 1870 ja era un músic destacat a Madrid, dirigí la Sociedad La O, també fou director d’orquestra Apolo i fins i tot al 1886 va rebre la Creu del Mèrit Militar.

La seva obra musical té un caire popular, castís, amb arrels al folklore urbà del Madrid del moment. Es caracteritza pel bon gust i la invenció melòdica, però la seva formació acadèmica potser no era la suficient i això es reflecteix en les instrumentacions un xic més pobres. Aquest és un motiu dels nombrosos col•laboradors amb qui treballa al llarg de la seva vida.

La seva obra és principalment lírica, però també compta de nombroses obres per a piano, la majoria relacionades amb la seva etapa de músic de cafè. Principalment són valsos, mazurques, polques, pasdobles... caracteritzats per la repetició d’esquemes rítmics, estructures amb clares frases musicals, ús de mordents, senzill acompanyament de la mà esquerra o harmonia molt emmarcada en la tonalitat.

Destaca per la obra lírica, el “género chico”, del qual en podem establir tres períodes: el inicis (de 1875-1886), el de plenitud (de 1886-1889) i el de major decadència (fins la seva mort). Va aprofitar el moment de crisis econòmic per impulsar un gènere que faria ombra a la sarsuela, i que es caracteritzava per no tenir un esquema líric uniforme. Algunes de les seves obres més importants són ¡A los toros!, Agua, azucarillos y aguardiente (1897), Pobre chica, La alegría de la huerta, El caballero de Gracia, Cádiz i sobre tot La gran vía (1886).