Compositor i guitarrista fill d’Antonio Barrios, un guitarrista i cantaor de flamenc. Realitzà els seus primers estudis de violí i piano amb músics granadins, i estudià composició amb Antonio Segura, al mateix moment aprenia quitarra amb el seu pare.
Estigué entre 1900 -1910 temporades a París on conegué Granados, Arbós, Turina, Zuloaga, Falla, Albéniz, Ravel, Dukas, André Gédalge...
Va fundar el Trio Iberia d’instruments populars (guitarra, llaüt i bandurria) que interpretaven principalment música d’Albéniz, i més tard col•laborà amb el Trio Albéniz, un grup de caire molt semblant.
Després d’establir-se a Granada i guanyar el Premio Centro Artístico y Literario de Granada, durant la primera Guerra Mundial, es dedicà a perfeccionar els seus estudis de composició amb Conrado del Campo, amb el qual hi establí una gran amistat i col•laboració que es refredà quan aquest s’apropà més a Falla, al qual influí amb la música flamenca i les possibilitats de la guitarra.
Als anys 20 es dedicà més a la direcció musical i a la direcció del Conservatori de Granada, mentre buscava sortida a la seva obra lírica, vocal i pianística a Madrid. També ocupà el càrrec de Director de la Banda Municipal i l’Orquestra Simfónica de la Falange de Granda, abans de marxar a Madrid per centrar-se en la creació de sarsueles.
És un gran coneixedor de les formes flamenques, es per això que gran part de la seva obra són bulerías, peteneras, farrucas, soleás... tot i que també hi trobem poemes simfònics (en una primera etapa), sarsueles (a la darrera), obres per a piano i obra lírica i vocal.
Estigué entre 1900 -1910 temporades a París on conegué Granados, Arbós, Turina, Zuloaga, Falla, Albéniz, Ravel, Dukas, André Gédalge...
Va fundar el Trio Iberia d’instruments populars (guitarra, llaüt i bandurria) que interpretaven principalment música d’Albéniz, i més tard col•laborà amb el Trio Albéniz, un grup de caire molt semblant.
Després d’establir-se a Granada i guanyar el Premio Centro Artístico y Literario de Granada, durant la primera Guerra Mundial, es dedicà a perfeccionar els seus estudis de composició amb Conrado del Campo, amb el qual hi establí una gran amistat i col•laboració que es refredà quan aquest s’apropà més a Falla, al qual influí amb la música flamenca i les possibilitats de la guitarra.
Als anys 20 es dedicà més a la direcció musical i a la direcció del Conservatori de Granada, mentre buscava sortida a la seva obra lírica, vocal i pianística a Madrid. També ocupà el càrrec de Director de la Banda Municipal i l’Orquestra Simfónica de la Falange de Granda, abans de marxar a Madrid per centrar-se en la creació de sarsueles.
És un gran coneixedor de les formes flamenques, es per això que gran part de la seva obra són bulerías, peteneras, farrucas, soleás... tot i que també hi trobem poemes simfònics (en una primera etapa), sarsueles (a la darrera), obres per a piano i obra lírica i vocal.
