Organista i mestre de capella de la col•legial de Santa María de Daroca. Als cinc o sis anys patí una malaltia que el deixà cec. Al 1628 tot i ser requerit com a mestre de capella de Daroca no ocupà el lloc perquè no es van posar d’acord, però finalment al 1631 tingué la plaça al llarg de tota la vida. Al 1639 fou requerit a El Pilar de Saragossa però al final no acceptà el lloc, i signà un contracte que el feia romandre a Daroca (per completar el sou també treballava a altres esglésies d’aquest indret). Va viatjar per opositar a Osca al 1669, plaça que obtingué deixant al seu nebot d’herència la plaça que deixava vacant.
Fou un músic reconegut al moment, que tan viatjava per interpretar com era especialment visitat a la capella. Tingué nombrosos deixebles entre els qui podríem destacar els nebots i Pablo Nassarre (serà organista del convent de San Francisco de Saragossa).
De la seva nombrosa producció vocal se’n conserven quatre exemples: Benedictus dominus i tres villancets o tons de caràcter divers en castellà. Per a tecla se’n coneixen 34 obres entre les que predominen tientos; en general les obres per tecla són molt extenses que les que s’havien fet al moment (sense superar encara les de Cabanilles).
Fou un músic reconegut al moment, que tan viatjava per interpretar com era especialment visitat a la capella. Tingué nombrosos deixebles entre els qui podríem destacar els nebots i Pablo Nassarre (serà organista del convent de San Francisco de Saragossa).
De la seva nombrosa producció vocal se’n conserven quatre exemples: Benedictus dominus i tres villancets o tons de caràcter divers en castellà. Per a tecla se’n coneixen 34 obres entre les que predominen tientos; en general les obres per tecla són molt extenses que les que s’havien fet al moment (sense superar encara les de Cabanilles).
Publicacions (4)
Pablo Bruna
Totes les publicacions
Pablo Bruna