Lluís Benejam

Compositor, violinista, professor i director. Va estudiar harmonia i composició amb Bosom i Barberá, i violí amb Guerín. Va ser violí primer de l’orquestra Municipal de Barcelona i de l’Orquestra del Liceu entre d’altres, feina que va compaginar amb el fet de ser solista de violí i membre del Quartet de Corda de Barcelona.
Al 1954 viatjà a Amèrica i formà a Quito el Cuarteto Nacional Ecuatoriano amb Ernesto Xancó, Roberto Plaja i José Rodríguez de la Fuente. En aquest país fou concertino i sots-director de l’Orquesta Sinfónica Nacional i professor del Conservatorio Nacional.
Al 1959 es traslladà a Estats Units, ingressà a l’Orquestra Simfònica de Birmingham, i va obtenir el títol de Doctor de la Universidad de Artes de Alabama, exercint de professor de cambra i violí a Birmingham Southern i la Universidad de Montevallo, i posteriorment a la Facultad del Brevard Music Center de Carolina del Nord.

Es va introduir com a compositor molt d’hora. Al 1953 ja obtingué el Premi Ciutat de Barcelona pel Poema para orquesta de cuerdas. La seva obra és principalment música de cambra (seguint trets clàssics) i destaca per les seves orquestracions i per la dissonància, alhora que es situa dins els nacionalistes.