Jacinto Guerrero

Començà els seus estudis musical a la Catedral de Toledo com a infant de cor. Aviat va destacar i va guanyar una beca de la Diputació Provincial de Toledo per seguir estudiant a Madrid. Després entraria de músic a l’Orquestra del Real Teatre Apolo fins que va assolir la direcció de l’orquestra. D’aquest període data el seu Himne a Toledo que el va fer molt popular a les rodalies.

Al 1921 té la oportunitat d’estrenar a Barcelona la seva primera sarsuela important, La Alsaciana. El públic va acollir molt bé aquesta sarsuela per les seves melodies enganxoses i atractives. Al 1922 va tenir un nou èxit en estrenar a Saragossa La Montería i a l’any següent, al 1923 estrena Los Gavilanes al Teatre de la Zarzuela de Madrid. Un any més tard, al 1924, estrena un sainet Don Quintín de Amargao que incloïa un popular xotis. Però la seva, potser, producció més famosa no arriba fins al 1926, El Huesped del Sevillano, estrenada al Teatre Apolo. Van seguir obres com Martierra (1928), La Rosa de Azafrán (1930), La Fama del Tartanero (estrenada a Valladolid al 1931), Sole, La Peletera (1932) i El Ams (1933). Després de una parada produïda per la Guerra Civil, estrena Canción del Ebro (1941) i Tiene Razón Don Sebastián, estrenada a Saragossa el 1944. Tampoc s’han d’oblidar Los Países Bajos (1949). En aquests anys de postguerra, Guerrero també va fer incursions a la revista de la qual en podríem destacar amb nombrosos èxits.

Encara jove va tenir la mala sort de sotmetre’s a una operació quirúrgica que el faria morir. Pocs mesos després s’estrena pòstumament la seva última obra, El Canastillo de Fresas, que havia deixat quasi conclosa.