Jesús Guridi

Organista i compositor espanyol nascut a Vitòria. De família de músics, s’inicia en aquesta disciplina a la seva ciutat natal, i als 18 anys ingressa a la Schola Cantorum de París, estudiant orgue amb Decaux, composició amb Sérieyx, i contrapunt i fuga amb Vincent D’Indy. Posteriorment es trasllada a Lieja (Bèlgica) i a Colònia (Alemanya). Eren temps en els que el món líric es resolia des del punt de vista nacionalista. Extraordinari organista, ocupa la càtedra del Conservatori de Bilbao i posteriorment al 1944 la del Conservatori de Madrid, accedint anys més tard a la seva direcció. Harmonitzador exquisit de cançons populars, les seves composicions estan impregnades de folklore basc, en el que freqüentment s’inspira. El seu treball és molt extens i avarca des de la música de cambra (quartets per a corda), obres vocals i orquestrals, peces per a orgue, música religiosa, fins i tot gèneres de l’òpera i la sarsuela. Entre les seves obres més importants destaquen Así cantan los niños (1909), Mirentxu (1910), Amaya (1920), La meiga (1929), Seis canciones castellanas (1939), Diez melodías vascas (1940), Sinfonía pirenaica (1945) i el Caserío (1926), sarsuela que es desenvolupa en una ambient basc i que va obtenir un èxit aclaparant.