Salvador Bacarisse

Compositor, crític i director. Va pertànyer a la Generació de la República i està considerat com un dels membres més destacats del Grup dels Vuit de Madrid.

Estudià dret, i filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, i música al Conservatori de Madrid on va tenir com a professors a Alberdi per a piano i C. del Campo per a composició i harmonia. Al 1923 guanyà un premi amb el poema simfònic La nave de Ulises. A partir de 1926 i fins al 1936 s’encarregà dels assumptes musicals d’Unión Radio, radio de gran difusió, amb intervencions i audicions interessants, i que realitzà una gran labor cultural. A més va exercir la crítica musical en la premsa madrilenya i formà part de la junta de Música i Teatres Lírics.

Seguint el govern republicà durant la Guerra Civil anà a València i a Barcelona, on s’encarregà dels assumptes musical (organitzant concerts i temporades d’òpera) com a delegat del Govern. Acabada la Guerra es traslladà a París on s’encarregà de la secció hispanoamericana a la Radiofusión Televisión Francesa.

Va ser una figura destacada en la “Generació de la República” i obtingué tres cops el Premi Nacional de Música. Era un representant més de l’avantguarda espanyola amb Rodolfo i Ernesto Halffter, Gustavo Pittaluga o Julian Bautista. La seva estètica amb tendències més aviat impressionistes s’encaminà cap a la nova música que el grup dels “sis” estaven duent a terme a París; fins que finalment optà per una estètica més neo-romàntica que mai havia abandonat del tot.
La seva producció és bastant extensa però amb escassa repercussió internacional i poca influència.

Entre les seves principals obres hi trobem: Corrida de feria, Charlot, , Fantasia per a violí i orquestra, Concert per a cello, Concert per a Guitarra, música per cambra, per a piano solo, cançons sobre texts de grans literats...