Felip Pedrell

Deixeble de Joan A. Nin, mestre de capella de la catedral de la seva ciutat natal, completà la seva formació a Roma i París (1876-1878). La seva producció contempla tant el vessant compositiu com el musicològic. En el primer àmbit, on destaca per ser l’introductor del nacionalisme musical a Espanya, compta amb una important producció de música simfònica: La veu de les muntanyes (1877), Excelsior (1880), i, sobretot, operística: L’último abenzeraggio (1874), la trilogia Els Pirineus (1893), La Celestina (1902), i El comte Arnau (1904) entre d’altres. Per altra banda hom el considera el fundador dels estudis musicològics a Espanya. D’entre els seus treballs destaquen el Diccionario técnico de la música (1894), el Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles (1894-97), i el Catàleg de la Biblioteca de la Diputació de Barcelona (1907-1908), a més de la publicació de l’obra completa de Tomás Luís de Victoria (1902-12). El seu mestratge també fou important havent estat formador de compositors com Enric Granados, Manuel de Falla i Robert Gerhard o el musicòleg Higini Anglès.