Inicia els estudis musicals amb el seu pare, mestre d’escola i organista. Quan aquest mor el 1837 és enviat com a corista al monestir de St. Florian on estudia orgue, violí i teoria. Treballa de mestre organista en diferents pobles, però el 1845 retorna a St. Florian com a professor i organista a partir del 1851. Durant aquests anys va escrivint misses i altres obres sacres. Continua estudiant fins a l’edat de 40 anys (cursos de contrapunt, etc.), però la descoberta de les obres de Wagner el 1863 l’afecta profundament i fa que es plantegi noves direccions musicals.
El 1868 accepta, després de dubtar-ho molt, la plaça de professor de teoria al Conservatori de Viena. En els anys següents viatja a París i Londres com a virtuós de l’orgue i improvisador. A Viena es concentra en escriure simfonies, però les orquestres les rebutgen per “intocables”. És criticat per les influències wagnerianes, i els seus amics, quan no ho fan ells mateixos, l’apremien perquè escurci i modifiqui les seves obres. La falta de confiança en si mateix el porta a retallar les obres seguint aquests consells. En els últims anys de la seva vida revisarà algunes obres per afrontar aquestes crítiques.
Bruckner ensenya en una escola de formació de mestres entre 1870 i 1874, i a la Universitat de Viena a partir del 1975. Durant la dècada de 1880 assolí un èxit important; la seva música es toca a Alemanya i per tota Europa, i rep molts guardons de les institucions i del govern austríac.
Bruckner era un home profundament devot, i no és casualitat que les seves simfonies es comparin sovint amb catedrals per la magnitud, la grandesa i l’aspiració a allò sublim. Les influències principals en la seva obra simfònica són Beethoven i Wagner.
El 1868 accepta, després de dubtar-ho molt, la plaça de professor de teoria al Conservatori de Viena. En els anys següents viatja a París i Londres com a virtuós de l’orgue i improvisador. A Viena es concentra en escriure simfonies, però les orquestres les rebutgen per “intocables”. És criticat per les influències wagnerianes, i els seus amics, quan no ho fan ells mateixos, l’apremien perquè escurci i modifiqui les seves obres. La falta de confiança en si mateix el porta a retallar les obres seguint aquests consells. En els últims anys de la seva vida revisarà algunes obres per afrontar aquestes crítiques.
Bruckner ensenya en una escola de formació de mestres entre 1870 i 1874, i a la Universitat de Viena a partir del 1975. Durant la dècada de 1880 assolí un èxit important; la seva música es toca a Alemanya i per tota Europa, i rep molts guardons de les institucions i del govern austríac.
Bruckner era un home profundament devot, i no és casualitat que les seves simfonies es comparin sovint amb catedrals per la magnitud, la grandesa i l’aspiració a allò sublim. Les influències principals en la seva obra simfònica són Beethoven i Wagner.
