Albert Guinovart

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona marxà  a Londres per a estudiar amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessants: composició, orquestració, docència i la interpretació pianística. Com a pianista ha tocat amb orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, Gürzenich Orchester-Kölner Philarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki
Philharmonic Orchestra, Orchestre Nationale de Toulouse, o Franz Liszt de Budapest.
Ha estat dirigit per Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, James Laughram, i Josep Pons entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o Nacho Duato.
En els seus recitals com a solista combina les seves pròpies obres amb el gran repertori pianístic, especialment el del període romàntic i la música espanyola. Ha enregistrat a més diversos discos amb obres de Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Stephen Heller, Joaquín Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Xavier Gols, a més d’obra seva per a piano i piano i orquestra.
El seu catàleg d’obres com a compositor inclou una òpera Atzar, un ballet Terra Baixa, abundant música simfònica i una prolífica producció cambrística. Les seves obres han estat dirigides per directors com Phillipe Entremont, Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko.
És conegut també pels seus musicals: MAR I CEL (1988 i 2004)(premi Max a la millor composició 2006), Flor de Nit (1992), Desconcerto Grosso (1994), GAUDÍ, el musical de Barcelona (2003) i Paradís (2005). En 2007 s’ha estrenat la versió en alemany de Mar i Cel (Der Himmel und das Meer) en el Opernhaus de Halle, amb una nova orquestració adaptada a l’orquestra simfònica.
En la seva vinculació amb el cinema ha creat la música per a diverses pel·lícules, entre les que destaquen El largo Invierno, dirigida per Jaime Camino i amb la que va obtenir el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya de 1992; Los niños de Rusia, del mateix director; La monyos de M. Ros o CORONEL MACIÀ de J.Mª Forn.
En el terreny de l’audiovisual, ha compost també algunes sintonies televisives, com les de les primeres sèries de televisió catalanes, destacant Nissaga de Poder, Nissaga, l’herència, Laberint d’ombres, Mirall trencat i  EL COR DE LA CIUTAT. També ha posat música a diversos muntatges teatrals dirigits per en Sergi Belbel (en el Teatre Nacional de Catalunya i en el Centro Dramático Nacional).
Així mateix li fou encarregada la música oficial del Campionat Mundial de Natació 2003.
Ha enregistrat per a discogràfiques com Harmonia Mundi, Decca o Emi, i la seva àmplia obra està editada per Editorial Tritó, S.L. i per la Casa Boileau de Barcelona. Des de 2002 es professor d’orquestració i composició a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).