Ludwig van Beethoven

Membre d’una família humil d’origen flamenc, demostrà ja de petit les seves dots musicals. El seu pare, també músic, intentà que fes una carrera similar a la de Mozart, i als vuit anys actuà en concert a Colònia i a Holanda. La formació musical de Beethoven era bastant desordenada, i l’organista Neefe el posa en contacte amb les obres de Händel i Bach. Amb dotze anys destaca com a intèrpret de piano, orgue i viola. El 1792 rep classes de Salieri, Haydn i Albrechtsberger, i el 1795 es presenta a Viena com a pianista i compositor, amb un gran èxit. La seva fama li permet viure de les rendes que li proporcionaven els prínceps Lobkovitz i Kinsky, i per tant pot dedicar-se plenament a la composició. El 1796 comença a patir trastorns auditius i el 1819 es queda sord. Això li provoca una profunda tristesa i soledat, que marcarà sempre el seu caràcter.
La seva música comprèn tres etapes: en la primera hi ha una gran influència de Haydn i Mozart, i és un període en què Beethoven destaca especialment com a pianista. La segona etapa (1801-1815) és de maduresa artística; trenca motlles en les formes clàssiques com la sonata i imposa un llenguatge expressiu. La tercera està definida pel Romanticisme i mostra el trencament de les velles fórmules.
Beethoven és una figura cabdal en la història de la música occidental, i ha exercit una gran influència sobre els compositors, intèrprets i pensadors posteriors.