Fernando Sor

Educat a la escolania del monestir de Montserrat, on va començar a escriure les seves primeres peces per a guitarra, instrument al qui havia estat introduït per el seu pare. El 1797 va tenir lloc en el Teatre Principal de Barcelona l’estrena de la seva òpera Telémaco en la isla de Calipso.

El 1808, quan Napoleó Bonapart va envair Espanya, va passar a escriure música nacionalista per a la guitarra, acompanyada sovint per líriques patriòtiques. Després de la derrota de l’exèrcit espanyol, Sor va acceptar un lloc administratiu en el govern d’ocupació, sota la monarquia de José Bonaparte. Després de l’expulsió dels francesos el 1813, Sor i molts altres artistes i aristòcrates que van simpatitzar amb els francesos va abandonar Espanya per por a les represàlies. Es va instal•lar a París, i mai va tornar al seu país d’origen.

Situat entre el classicisme i el Romanticisme, la fama de Sor li ha vingut donada per la seva capacitat com intèrpret i per les més de 65 obres que va compondre per a la guitarra, que ell va elevar a la categoria d’instrument de concert. Sor va compondre també simfonies, concerts, música per a piano, òperes i bastants ballets que es van estrenar en les principals capitals d’Europa. Sense oblidar el seu cèlebre mètode de guitarra publicat el 1830 i traduït a diversos idiomes