Concert per a piano i orquestra

Enric Granados és internacionalment valorat com un dels compositors més importants del nacionalisme musical espanyol de la segona meitat del segle XIX i reconegut com un dels més grans pianistes de l’edat d’or del piano d’arreu del món, representatiu, conjuntament amb Ricard Vinyes, Joaquim Malats i Isaac Albéniz, del pianisme espanyol del final del XIX i el principi del XX. Però, malauradament, el que no és tant coneguda és la seva faceta com a compositor de música simfònica. Gairebé després de 100 anys de la seva tràgica desaparició, la música orquestral de Granados roman totalment desconeguda, inèdita i sorprenentment incorrupta. La major part de les obres orquestrals de Granados escrites a partir del 1900 encara ara romanen inèdites i no s’han publicat mai fins al dia d’avui, amb les excepcions de Goyescas, el poema simfònic Dante i alguna obra lírica menor com és el cas d’El Follet. El fet és que Granados, a falta de publicacions, edicions i estrenes de les seves obres orquestrals i de cambra, s’ha guanyat la fama injustificada de compositor d’obres per a piano que no té els coneixements ni la tècnica suficients per abordar obres de gran format o simplement obres orquestrals. Això és completament fals. Una vegada he tingut l’oportunitat d’estudiar a fons l’obra simfònica de Granados, és evident que totes aquestes falÀlàcies i idees sobre ell estan totalment mancades de fonament. El cas que ens ocupa, el seu Primer Concert per a piano i Orquestra, subtitulat amb el sobrenom de Patético, n’és un clar exemple. Granados no només té un gran coneixement de la forma, com ho demostra el fet que tan sols el primer moviment del concert ja dura gairebé vint minuts, sinó que el tractament de l’orquestració i la seva concepció del gènere concert, a part de ser molt pròpia, fuig totalment del que Granados havia escrit fins llavors. Això comportava la necessitat de dominar perfectament l’escriptura orquestral, com també el tractament i coneixement dels instruments i l’orquestració, elements que havia adquirit gràcies a l’experiència personal com a pianista solista i, en aquell moment també, a la faceta de pedagog, a través dels concerts de Beethoven, Chopin, Liszt, Saint-Saens, etc, que feia estudiar als seus alumnes. Consideracions del revisor: La troballa del manuscrit inèdit que Granados va titular Primer Concert per a Piano i Orquestra, conservat als arxius de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona i catalogat recentment dintre del Fons Granados, és la prova musicològica més important que permet no tan sols reescriure la biografia de Granados sinó també definir, considerar i catalogar amb propietat l’obra d’un dels grans compositors internacionals que ha donat mai el nostre país. A causa del tipus de final que proposa Granados en el primer moviment i a la manca de material que impedeix ajuntar-lo amb el segon, he optat per no connectar el primer moviment de Granados i el segon, que he escrit jo mateix sobre música del compositor. D’aquesta manera es fa molt més evident que el 90 % del primer moviment és de Granados i que tota la resta té la finalitat d’equilibrar el sentit estructural de l’obra per respectar la voluntat del compositor d’escriure més d’un moviment. D’aquesta manera el resultat és una obra acabada, que es pot presentar en públic amb un sentit lògic i coherent a nivell musical i que segueix criteris de restauració musical i tècniques musicològiques àmpliament conegudes i acceptades a nivell internacional. Melani Mestre Barcelona, maig de 2010

I.Concierto pour Piano et Orchestre "Patético", Enric Granados, reconstruit per Melani Mestre II.Danza Española nº2 Oriental /Capricho Español, Enric Granados, Orquestadas y adaptadas para piano y orquesta por Melani Mestre III.Allegro de Concierto; Enric Granados, Orquestadas y adaptadas para piano y orquesta por Melani Mestre