"Però ara, amb la introducció de la llengua catalana en la litùrgia i l’abandó consegüent del llatí, ens podem preguntar: ¿és que ha arribat l’hora de considerar simplísticament el cant gregorià com una peça de museu o com la droga d’unes minories reaccionaries? No ho crec pas! El cant gregorià representa tant des del punt de vista estètic com de l’expressió religiosa, un cimal de maduresa i d’exemplaritat que voler-lo ignorar fóra un signe de niciesa i d’incultura".
Cassià M. Just, pròleg a la primera edició, Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 1971.
