Pepita Jiménez, òpera en dos actes

Isaac Albéniz ( 1860 - 1909 )
Comprar
Revisor musicològic
José de Eusebio
TR00271 V solo [S.Mzs.T.2Br.B] - 3 [1.2.pic] 3[1.2.ci] 3[1.2.clb] 2 - 4240 - 1perc - 2arp - archi
timp.tri
105 Minuts
Tritó
538
2008
2008
9790692045526
Lloguer
Presentem la proposta editorial a càrrec de José de Eusebio realitzada des de la tercera edició de l’obra que va publicar l’editorial Breitkopf al 1904 que es conserva a la biblioteca de Catalunya i que es va estrenar al 1905. També va fer servir de material de consulta l’edició reducció de l’obra de la mateixa editorial Breitkopf. "Amb Pepita Jiménez, Albéniz va intentar crear una òpera nacional espanyola combinant tres grans tendències que existien llavors en el teatre musical: l’ús d’elements folklòrics regionals, una pràctica derivada de la sarsuela; un lirisme puccinià, en el qual l’orquestra sovint reforça la veu; i, finalment, una sèrie d’innovacions musicals i dramàtiques d’influència wagneriana, com el continu comentari musical per part de l’orquestra amb freqüents referències musicals a llocs i personatges a manera de leitmotiv. Encara que Albéniz va evitar qualsevol tipus de declaració política explícita, la inclusió en aquesta òpera nacional d’elements estilístics estrangers reflectia clarament la seva filosofia i convicció cosmopolita, segons la qual Espanya havia d’adoptar una actitud progressista, oberta a influències estrangeres. Tal com ho va formular ell mateix, els compositors espanyols havien de fer música española amb un accent universal. El nacionalisme internacional d’Albéniz arribaria al seu punt culminant deu anys després amb la suite Iberia per a piano, el color i ambient de la qual estan tan marcats per l’impressionisme francès." José de Eusebio

Critiques

  1. Sergi Vila, SARSUELA 30 de novembre de 2001

    "De Eusebio coneix i estima aquesta musica aquesta música, que tradueix amb una gran claredat de textures i un balanç equilibrat entre orqyuestra i veus"

Mostra 1

Mostra 2

Mostra 3

Mostra 4

Mostra 5