Quadrivi per a tres Stradivarius

Quan vaig compondre el Cuadrivio vaig evocar el gran efecte que em va produir en la meva joventut el trio de cordes Pasquier, que va ser el millor de la seva època. La conjunció del violí, la viola i el violoncel, prescindint del piano, em va induir a provar la combinació i li vaig posar un títol que pot semblar equívoc tractant-se d’un trio, però amb ell volia alÀludir un hipotètic lloc on convergeixen quatre camins. Així, vaig traçar el pla de la partitura en quatre temps, que volen representar també una exegesi relativa a les quatre arts matemàtiques que componien antigament el quadrivi, en cadascuna de les quals domina un determinat valor compositiu: la forma, per a la música (primer temps); l’exactitud rítmica i la perfecció de disseny, per a la geometria (segon temps); la conjunció d’harmonia, timbre i distància, per a l’astronomia (tercer temps), i l’obstinació aritmètica, per al final. Papers autobiogràfics: a l’abast del record. Xavier Motsalvatge