Pepita Jiménez, òpera en dos actes de Isaac Albéniz (Partitura)

PDF

Veure mostra

Preu: 67,50 €
Comprar l'edició impresa (89,99 €)

Comprar

Instruments: Soprano, Mezzo-soprano, Tenor, Baríton, Baix
Formació: Orquestra simfònica
Gèneres: Òpera i Sarsuela
Nivell: Avançat
Època: Música del Segle XX
Format: Partitura de direcció, Partitura Digital

Revisor musicològic

José de Eusebio

REF: DT00271 Instrumentació: V solo [S.Mzs.T.2Br.B] - 3 [1.2.pic] 3[1.2.ci] 3[1.2.clb] 2 - 4240 - 1perc - 2arp - archi
Percussió: timp.tri
Duració: 105 Minuts
Editorial: Tritó
Pàgines: 538
Any d'edició: 2008
Any de publicació: 2008
Parts instrumentals: Lloguer

Aquesta és una descàrrega en PDF. En fer una comanda estàs acceptant les condicions de compra: La compra d'aquest producte et dóna dret a descarregar-ho, guardar-ho i imprimir una còpia per a ús privat. La compra no et dóna dret a enviar-ho a tercers ni a pujar-ho a internet per a la seva descàrrega. Les compres de partitures en PDF no es poden retornar una vegada descarregades.

Descripció completa
Audio (5)

Presentem la proposta editorial a càrrec de José de Eusebio realitzada des de la tercera edició de l’obra que va publicar l’editorial Breitkopf al 1904 que es conserva a la biblioteca de Catalunya i que es va estrenar al 1905. També va fer servir de material de consulta l’edició reducció de l’obra de la mateixa editorial Breitkopf. "Amb Pepita Jiménez, Albéniz va intentar crear una òpera nacional espanyola combinant tres grans tendències que existien llavors en el teatre musical: l’ús d’elements folklòrics regionals, una pràctica derivada de la sarsuela; un lirisme puccinià, en el qual l’orquestra sovint reforça la veu; i, finalment, una sèrie d’innovacions musicals i dramàtiques d’influència wagneriana, com el continu comentari musical per part de l’orquestra amb freqüents referències musicals a llocs i personatges a manera de leitmotiv. Encara que Albéniz va evitar qualsevol tipus de declaració política explícita, la inclusió en aquesta òpera nacional d’elements estilístics estrangers reflectia clarament la seva filosofia i convicció cosmopolita, segons la qual Espanya havia d’adoptar una actitud progressista, oberta a influències estrangeres. Tal com ho va formular ell mateix, els compositors espanyols havien de fer música española amb un accent universal. El nacionalisme internacional d’Albéniz arribaria al seu punt culminant deu anys després amb la suite Iberia per a piano, el color i ambient de la qual estan tan marcats per l’impressionisme francès." José de Eusebio

Mostra 1