Canciones para Don Quijote
Preu: 16,41 € 8,20 €
T'estalvies 8,20 €
Comprar
No disponible en aquests moments. Contacta amb nosaltres per a més informació.
DD02601 45 Minuts
Columna Música
1
2011
2011
8429977102593
Amadeo Vives (1871-1932): De las Canciones epigramáticas 1 ôMadre, la mi madreö (Copla, de El celoso extremeño) 2´09’’ (1897-1945): 2 ôConsejo. Historia del curioso impertinenteö (de El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha) 2´13’’ Conrado del Campo (1878-1953): De Del Solar de don Quijote 3 ôSin caballeroö 5´42’’ Ernesto Halffter (1905-1989): 4 ôCanción de Doroteaö (de El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha) 2´07’’ Carlos Palacio García (1911-1997): De las Cinco canciones sobre poemas de Cervantes 5 ôNoche fría y obscuraö 5´51’’ 6 ôSonetoö 3´30’’ Joaquín Nin-Culmell (1908-2004): Federico García Lorca 7 ôSiempre escogen las mujeresö (de La guarda cuidadosa û La Barraca) 1´06’’ 8 ôVete, vete, pícaro habladorö (de Homenaje al cu-cú û La Barraca) 0´49’’ Leonardo Balada (1933): Tres Cervantinas (1967) 9 ôBailan las gitanasö 1´48’’ 10 ôMadre, la mi madreö 2´46’’ 11 ôPisaré yo el polvicoö 1´06’’ Horacio López de la Rosa (1933-1986): 12 Canciones de Altisidora 5´46’’ Joan Comellas (1913-2000): De Don Quijote a Dulcinea ôLa muerte de Dulcineaö 13 ô¿Dónde estáis, señor don Quijote?ö 1´54’’ 14 ô¿Dónde estáis, mi señor?ö 1´36’’ 15 ôMi señora muerte, sed mi buena guíaö 2´07’’ 16 ôAllá en vuestros campos de la Manchaö 2´01’’ 17 ôNada vales, pobre mundoö 1´51’’ 18 ôDe esta tierra he de marcharö 2´04’’
Dins la colÀlecció Cervantes y la música, iniciada amb un CD titulat Don Quijote al piano, es presenta un nou enregistrament titulat Canciones para don Quijote. Moltes de les cançons que en el seu moment van poder ser escoltades per l’autor d’Alcalá de Henares quedaren recollides en les seves creacions literàries com expressió de l’art sonor del seu temps, alhora que esdevenen testimoni del seu amor per la música, un art que recorre tota la seva producció literària. És per això que Soriano Fuertes, considerat convencionalment el primer historiador de la música espanyol, reflectia aquesta realitat a la seva Historia de la música española, un temps després, el 1856: Hi ha qui diu que Cervantes tocava la viola de mà i que entenia perfectament la música; però si això no es pot afirmar amb tota seguretat, cal creure que n’era un gran amant tal com ho proven els continus elogis que li prodiga a les seves obres.