L'obra més famosa de Ramon Carnicer (1789-1855) és, sens dubte, l'obertura que va compondre per a l'estrena a Barcelona d'Il barbiere di Siviglia, l'any 1818. Aquesta obra orquestral va ser ben aviat arranjada per a diferents combinacions instrumentals, de les quals s'ha citat sovint la que en va fer per a guitarra el seu germà Miquel Carnicer. Ara Tritó n'ha publicat les tres versions per a guitarra conegudes, fetes en diferents moments del segle XIX. La primera d'elles va ser composta el 1819 -l'any següent de l'obra original- per Sebastià Pelegrí i la més moderna va ser feta cap a l'any 1872 per Tomás Damas. Entre aquestes dues cal situar una versió anònima que va surtir publicada a Madrid entre 1831 i 1859, i que és probablement la versió perduda de Miquel Carnicer. Aquesta triple edició en facsímil es complementa amb una nova versió que n'ha fet el guitarrista Josep Maria Mangado basant-se directament en la partitura orquestral però tenint alhora en compte les característiques pròpies d'aquests arranjaments de l'època.