La Rosa de Azafrán és una de les obres més interpretades actualment dins del repertori de sarsuela i sens dubte una de les obres mestres del catàleg de Jacinto Guerrero. La present edició ha estat elaborada a partir de la partitura original i de la seva reducció de veu i piano i està editada en col·laboració amb la Fundación Jacinto e Inocencio Guerrero. La Rosa de Azafrán va ser estrenada al Teatro Calderón de Madrid al 1930 i segueix en la línia d'altres obres com Los gavilanes o La montería, també del mestre Guerrero. L'argument ens sitúa a la Castella que tant va conèixer l'autor, nascut al poble toledà d'Ajofrín. Cap a finals del segle XIX s'acabava una etapa del teatre líric espanyol per donar lloc a una altra nova generació de creadors. Aquesta generació va sintonitzar amb el gust estètic imperant a la resta d'Europa i va haver de respondre a la incessant demanda d'obres noves. Les orquestracions de l'època van haver d'adaptar-se a aquestes exigències i a la manca d'alguns instruments. 1. Preludio [audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2008/12/1_preludio1.mp3] 2. Canción del sembrador [audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2008/12/2_cancion_del_sembrador2.mp3] 3. No me duele que se vaya... [audio:http://blog.trito.es/wp-content/uploads/2008/12/13_no_me_duele_que_se_vaya1.mp3] L'oient actual podría trobar certes dificultats per apreciar en tota la seva magnitud una interpretació “literal” de la partitura, que ha estat mutilada en múltiples ocasions per adaptar-se als formats de les orquestres i grups que la interpretaven. La present edició, realitzada per Miguel Roa, ha tingut en compte totes aquestes particularitats renunciant a el·laborar una versió historicista per a proposar una versió que, amb tota seguretat no aniría en contra de les veritables intencions de l'autor. Podeu descarregar-ne una mostra...